La rendibilitat social és capital

zona_infantil_a_la_placa_del_poble_andorra
Quan un polític no estima el bé públic, l’interès públic està mal servit

Els que com a patrimoni només tenim el que és públic som molt sensibles a la seva dilapidació. Per això ara, quan la majoria de DA al comú d’Andorra la Vella ha anunciat la intenció d’externalitzar el Centre Cultural i de Congressos de la plaça del Poble, a SDP no hi podem estar d’acord de cap manera. Ja ens perdonaran, però deu ser arran dels nostres gens progressistes, que ens provoquen idees amb programes socials i polítics avançats. De fet, diem-ho sense romanços, el que ells volen és privatitzar-lo. DA vol privatitzar un patrimoni públic, que és de tothom, amb l’excusa que no és rendible econòmicament. Però de la rendibilitat social ni en parla. Definim-la: “Una activitat és rendible socialment quan proveeix de més beneficis que pèrdues la societat en general, independentment de si és rendible econòmicament per al seu promotor.” És aquí on rau el quid de la qüestió. DA governa com si es tractés d’un promotor privat, no públic. La manca de visió política dels seus electes i d’un projecte madur a favor de l’interès públic en podria ser la causa. Això fa que oblidin que tracten amb persones, no amb mercaderies. Per ells tot ha de ser rendible econòmicament o no ha de ser. El transport escolar ha de ser rendible. El transport col·lectiu, també. De no aturar-se, voldran que siguin rendibles econòmicament fins i tot les escoles, la universitat, l’hospital i les llars de jubilats. Ho voldran també per a l’educació, la sanitat o els cossos especials? Aquesta visió de voler la rendibilitat econòmica dels serveis públics i les infraestructures que els sustenten a SDP ens preocupa molt. DA sembla entestada a aconseguir que els ingressos que genera una infraestructura pública superin les seves despeses. No calcula si és rendible socialment en funció de l’estalvi que representa la seva utilització enfront del seu cost. Per exemple, amb una instal·lació esportiva estalviem en sanitat. Els sistemes de mobilitat estalvien emissions i milloren la productivitat, igual que amb les activitats culturals fomentem la cohesió social, estalviant en futures despeses de seguretat. Finalment, la llei del casino no preveu una distància prudencial a llocs on juguin els infants, com ara la plaça del Poble. Una llei que SDP va votar en contra perquè, entre altres raons, estem a favor dels drets de la infància.

 

Delfí Roca

El mikado andorrà

pulleyshipweb

La importància de mantenir en equilibri el sistema

El mikado és comparable a per què Andorra està fracassant com a país. El joc dels bastonets que premia la destresa del jugador s’inicia deixant caure els bastonets sobre una superfície plana, creant un entramat estable del qual s’han d’anar extraient, un per un, cada bastonet, sense tocar cap altre. Si un jugador mou un bastonet que no sigui el que vol extraure, ha de cedir el torn al següent jugador. Hi ha bastonets més valuosos que altres. El guanyador és qui n’extreu els més valuosos, no qui n’extreu més.
Com el mikado, un país no deixa de ser un sistema en equilibri permanent. Tothom hi té el seu lloc i el seu rol. Vivim en un sistema en contínua evolució, on es permeten els moviments sempre que no posin en perill l’equilibri del conjunt. Ara bé, aquest sistema funciona millor en societats inclusives. Allà on l’Estat de dret garanteix la igualtat de tothom davant la Llei. Una poderosa idea subjacent a l’Estat de dret és que hauria de garantir la mateixa igualtat front les institucions polítiques. I les econòmiques. Això no passa a les societats extractives, on les institucions polítiques i econòmiques estan centrades en la recerca del seu propi interès i benefici. Allí s’experimenta un sistema polític i legal de geometria variable, que es modula en funció del valor del bastonet del mikado amb què es tracta. No reben el mateix tracte els cinc valuosos bastonets Mandarí que els quinze bastonets Kuli (del xinès guli per treballador).
Al capdavall, a les societats extractives obtenir el poder polític i econòmic dóna grans beneficis. D’aquí les lluites permanents entre clans. Per mantenir el propi interès i benefici, les institucions polítiques i econòmiques extractives impedeixen les reformes necessàries per progressar com a país, adaptant-se als canvis globals impulsant institucions més inclusives. Per a elles tot s’hi val. Encara que a les clavegueres de l’Estat ja no hi càpiga més brutícia i l’inodor comenci a vessar.
Però, tard o d’hora, les reformes que eren importants esdevenen urgents. Al joc del mikado els moviments apressants són els que et fan perdre. Sortosament només és un joc. A la vida real, on entra en joc la vida de persones, calen mans fermes, destres, hàbils, capaces de controlar els moviments necessaris per refer l’equilibri sistèmic espatllat. Només mans així poden dur-nos al triomf com a país.

Descarbonitzar el Planeta movent-nos del Tenir al Ser

descarbonitzar planeta canvi climàtic escalfament global

Canvi climàtic: no hi ha pla B perquè no tenim planeta B

EL CANVI CLIMÀTIC I ANDORRA

Descarbonitzar el Planeta movent-nos del Tenir al Ser

L’Agenda 21 adoptada a Rio l’any 1992 qualifica les muntanyes com a les «zones més sensibles als canvis climàtics a l’atmosfera». Andorra, un estat amb la meitat de la seva superfície per sobre dels 2.000 metres, és un país de muntanya. Per tant, la tria feta per la SAC del tema d’aquesta jornada, EL CANVI CLIMÀTIC I ANDORRA és totalment encertada.

Han calgut molts anys per assolir el consens que el canvi climàtic és una realitat perceptible a l’escala d’una vida humana. Arreu del planeta les glaceres en són un clar exemple; fins fa poc impertorbables front el relleu generacional dels humans, ara, en el curt termini, es poden apreciar les variacions de règim de l’aigua del desgel, en el mig termini es pot mesurar el seu recul, i, en el llarg termini, es pot constatar la descongelació de la capa més freda del sol, el pergelisòl.

Tot i l’acceleració dels fenòmens meteorològics lligats al canvi climàtic, encara ens queda un llarg camí per recórrer fins que els éssers humans prenguem consciencia dels greus impactes del canvi climàtic, especialment a les muntanyes, i decidim actuar immediatament per pal·liar els seus efectes.

El canvi climàtic és un desafiament. En cap cas s’ha de percebre com una oportunitat, sinó com un desastre de magnitud universal si volem evitar la desaparició de milers d’espècies i d’ecosistemes, així com la d’una espècie animal anomenada humana. Continue reading Descarbonitzar el Planeta movent-nos del Tenir al Ser