Mes: setembre de 2017

Multireferèndum català

multireferendum mossos urnes catalunya

 

LA LLIBERTAT NO ÉS DISCUTIBLE.

El dia 20 vaig baixar a la Seu per participar en la concentració convocada per les entitats urgellenques a favor del dret a decidir.
Vist l’escàndol democràtic perpetrat pel govern del Partit Popular, crec que el carrer era el lloc on havia d’estar qualsevol persona que es consideri progressista.
Al costat d’aquelles que pateixen la vulneració dels seus drets i llibertats fonamentals, tant les d’àmbit personal com les d’àmbit públic. Perquè hi ha dies en què cal plantar-se i dir prou.
Això no impedeix que quan sento la paraula nacionalisme, vegi dues puces discutint sobre quina d’elles és la propietària del mateix gos al qual li xuclen la sang.
Aquest és el motiu pel qual dono suport a un projecte polític que vol fer realitat una Unió Europea de veritat. Que vol convertir-la en una sola jurisdicció. D’aquesta manera no caldria seguir discutint si Catalunya forma part d’Espanya.

També secundo la proposta que cal donar veu i vot a tothom, com al multireferèndum.

Per això, l’any 2014 vaig donar suport al Multireferèndum català. Una iniciativa popular en què els Mossos d’Esquadra van aixecar 146 actes administratives, a diferents punts de Catalunya, per a la instal·lació d’urnes. Urnes segrestades, doncs, que es van poder recuperar després que la fiscalia de Barcelona arxivés les causes. Va considerar que no hi havia delicte.
De tota manera, les voluntats populars expressades en aquella consulta van ser ignorades pel Parlament. Van obviar que la convocatòria d’un referèndum és una qüestió política i no penal. Els interessos del poder de la pela es van veure amenaçats a causa de les preguntes del multireferèndum. Cultius i aliments transgènics. Dret a referèndum vinculant per a les iniciatives legislatives populars (ILP). Deute il·legítim. Control democràtic i directe de l’energia, així com d’altres qüestions locals.
Considero, doncs, que amb el procés s’està jugant amb els sentiments del poble. Volen amagar anys de retallades, econòmiques i de llibertat, així com d’una gran corrupció política. De tot això no en parlen els mitjans d’informació general, que ja sabem de qui són. Ho fan amb la finalitat que, els de sempre, puguin seguir xuclant-nos la sang amb plena impunitat.
És per aquest motiu que em mantinc proactiu al costat de les persones que lluiten contra la repressió i contra la corrupció, per poder canviar les lleis injustes amb què miren de collar-nos. A tots.

Publicada al Diari d’Andorra  (25/09/2017)

Posted by delfiroc in ciutadania, 0 comments

La verema

verema raim gotim ull de llebre

El gran plaer de fer feina plegats

Abans-d’ahir, vam veremar. Vam collir els raïms d’un vinyet familiar per fer vi. Amb cura, cep a cep, movent els pàmpols dels sarments que amagaven els gotims, més petits enguany però més sucrosos.  Amb caixes i cistells, els vam portar fins al carrer davant de casa, on el vam piar abocant-lo a la màquina despalilladora i moledora. Gràcies a la premsa i al tambor foradat, la rapa es va separar, mentre sortia el primer suc i anava caient la brisa. Recollit amb gibrells, el most va anar a parar al bocoi d’alumini, situat dins el celler, on ja haurà començat a bullir. És el moment que comença la vinificació, en fermentar el most, en presència de la pell del raïm i els llevats naturals.

La collita del raïm és una activitat agrícola que fa milers d’anys que es realitza.

El cultiu de la vinya, com a tal, es va iniciar al voltant del tercer mil·lenni aC. Per això, el plaer de veremar és doble si ets conscient dels moviments, dels gestos, de l’activitat agrícola que estàs realitzant. Durant centúries, els han reproduït els habitants de la conca mediterrània, tal com vam fer nosaltres abans-d’ahir. Si es vol, aquest fet permet connectar amb l’essència de la humanitat, que és beure, menjar, no passar fred i estimar.

La verema, a petita escala, esdevé una activitat lúdica, lligada a l’agricultura i a la gastronomia.

Però no és tant del vi que volia parlar, com de les persones que el fan en grup. Aquest any l’amo del vinyet estava impedit. Res de greu. Tanmateix, les feines agrícoles s’han de fer quan toquen, perquè el temps no espera. Per això, de manera natural, entre amics, veïns i familiars vam fer la feina, i ho vam celebrar. Fins que es faci el primer tast de vi, no se sabrà com sortirà el producte d’aquesta collita. Tanmateix, avui ja sabem el bon gust de boca que ens ha deixat la cooperació entre persones.
Aquesta sensació d’haver treballat plegats, amb un objectiu comú, ens acompanyarà sempre. Que no dic que tot hagin estat flors i violes. Que ja se sap que cadascú tenim el nostre caràcter, el nostre perfil propi i la nostra idea de com fer millor les coses. Unes idees que no sempre són compartides pels altres. Fins i tot poden ser discutides. Però quan tothom comparteix la idea que el most ha de ser dins el bocoi abans no plogui, tota la resta poc importa. És la idea, tan poderosa, de persones ajudant a persones.
Publicat al Diari d’Andorra (11/09/2017)
Posted by delfiroc in General, 0 comments