govern

Alçarem la veu!

bullion gold money crisis diners

Tot torna a ser igual, desprès de la crisi.

Recordo les paraules del copríncep Sarkozy dient que calia refundar el capitalisme, perquè s’havien desvirtuat els seus principis. Era l’inici de l’any 2009. Des de llavors ençà, quan tots els mitjans ens volen convèncer que la crisi ha quedat enrere, podem afirmar que ens han ben ensarronat.

Mirant al nostre voltant, podem apreciar que tot torna a ser igual després de la crisi. Bé, tot no. Els salaris han disminuït globalment, malgrat un increment de l’activitat econòmica.

En l’àmbit polític, la democràcia s’ha empobrit, tant en quantitat com en qualitat. Es troba aculada contra la paret, sota l’amenaça de l’autoritarisme. Les regnes del poder segueixen en mans de les institucions financeres, que han continuat fustigant les institucions polítiques, fent-les seguir els camins que afavoreixen els seus interessos. Continuem, doncs, en una economia basada en l’especulació. Els naïfs que volen una economia basada en el coneixement hauran d’esperar una mica més.

Mentrestant, continua augmentant la despesa global en armes i exèrcits.

Oblidem-nos, de moment, d’inversions en desenvolupament sostenible, que ens aportin els beneficis del progrés equitable.

A nosaltres, en Sarkozy ens va comminar a trencar amb la nostra història de paradís fiscal. Perquè així ho farien, també, la resta de paradisos. En comptes d’això, aquí hem seguit fent la viu-viu. La resta, també. De res han servit les veus que reclamen acabar d’una vegada per totes amb els paradisos fiscals. Lluny queda, doncs, la proposta d’aplicar una taxa a les transaccions financeres internacionals per via electrònica, cosa que seria una alternativa per millorar el finançament públic, fet que permetria alleugerir la pressió fiscal dels contribuents.

Així les coses, alguns continuen presumint del seient permanent que tenim a les Nacions Unides. Però no diuen res de l’actitud servil envers els grups que realment tallen el bacallà. Parlo de les grans potències, organitzades al voltant del G-5, i posteriorment del G-8, del G-20, etc. Seguim servilment aquells que treballen per tallar les ales al multilateralisme democràtic, així com les dels organismes internacionals, concebuts a les Nacions Unides, per servir per al progrés de tots nosaltres, els pobles.

Tot plegat, t’adones que el que més ha preocupat a les institucions financeres i polítiques, durant els anys de crisi, ha estat facilitar encara més el flux del diner.

És una prova que el Govern es congratuli, públicament, cada cop que les agències de ràting ens posen nota. Unes agències que, ves per on, són les mateixes empreses que no van saber veure, o no van voler veure, les conseqüències per a les persones de les bombolles econòmiques.

Podem concloure, doncs, que la refundació del capitalisme ha estat una aixecada de camisa de les elits dominants. L’èxit de l’ensarronada radica en com han evitat que els pobles utilitzessin el poder que els atorga internet. Aquesta xarxa de comunicació permet la participació no presencial, però efectiva, en la presa de decisions de les nostres institucions. També permet organitzar-se fins a aconseguir l’objectiu a assolir. Perquè triomfi, només cal passar de ser receptor a ser emissor. Tanmateix, encara hi ha gent que no ho vol veure.

Per això comparteixo aquests pensaments del doctor Federico Mayor Zaragoza. Perquè el món té remei. Podem fer que la nostra societat funcioni d’una altra manera. Hi ha alternatives. Les coses sí que poden ser d’una altra manera. Només exercint més i més pressió sobre els nostres governants els farem moure. Sortosament, els més joves ja ho estan fent, tot i que n’hi ha que encara miren cap a un altre costat.

DELFÍ ROCA

Publicat al Bondia (31/08/2017)

Posted by delfiroc in General, 0 comments